Advent vol dir “vinguda”. En aquest temps recordem la vinguda del Fill de Déu que neix al portal de Betlem. 

Obrirem els nostres cors a l’infant Jesús que porta els títols de Salvador, Rei, Messies, Ungit, Déuambnosaltres... És just que ens preparem per aquesta vinguda, però no podem oblidar que encara estem caminant vers l’horitzó de la vida per sempre. Aquest fet ens convida a no instal·lar-nos, a omplir els pulmons d’aire per escalar més amunt, fins assolir el cim i arrencar el vol enmig d’un cel transparent. 

L’Església ens proposa uns personatges que ens porten de la mà en aquest camí: el profeta Isaïes, la veu de l’Antic Testament que parla d’esperança en moments de crisi; Joan el Baptista, un home sencer, d’una sola peça, que no sucumbeix davant el consumisme i el poder; la Verge Maria, model de resposta fidel a la crida de Déu i de fidelitat a un “sí” que compromet tota la vida. Al costat de Maria, en la penombra del misteri, sant Josep, que col·laborà amb amor i silenci als plans de Déu. 

També sant Josep Manyanet és un personatge de l’Advent, per dues raons principals: perquè amb la seva vida i la seva obra ens animà a que poséssim els nostres ulls en el misteri de l’encarnació del Fill de Déu. I també perquè ell va celebrar la gran festa de Nadal al cel. Ell va obrir-nos la porta d’aquest gran misteri i després es retirà silenciosament, amb humilitat, com havia estat tota la seva vida. Efectivament, va morir el dia 17 de desembre de 1901, al Col·legi Jesús, Maria i Josep, de Sant Andreu.