El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L’àngel entrà a trobar-la i li digué:

—Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

Ella es va torbar en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així.
L’àngel li digué:

—No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.

Maria preguntà a l’àngel:

—Com podrà ser això, si jo sóc verge?

L’àngel li respongué:

—L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la sev ombra; per això el fruit que naixerà serà sant, i l’anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.

Maria va dir:

—Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. I l’àngel es va retirar (Lc 1, 26-38).