Testimoni de Mons. Xavier Van Thuan, arquebisbe de Saigon, Vietnam, que fou empresonat durant 13 anys pel règim comunista, pel sol fet de ser catòlic:

—Al moment de ser detingut no van deixar-me endur cap dels meus objectes personals. Al dia següent van autoritzar-me a escriure per demanar coses de primera necessitat: roba, pasta de dents, sabó... Vaig afegir-hi una nota:

—“Si us plau, envieu-me una mica de vi com a remei del meu mal d’estómac.”

Els fidels van entendre de seguida que el vi era per a l’Eucaristia. Al cap d’uns dies, els guardes van lliurar-me una ampolleta petita amb una etiqueta que deia: “Medicina per al mal d’estómac.” Enmig de la roba vaig trobar amagades algunes formes.

Mai no podré explicar la meva alegria: vaig poder celebrar cada dia la missa amb tres gotes de vi i una gota d’aigua al palmell de la mà. Cada dia vaig agenollar-me, junt amb Jesús, davant la creu. Cada dia, en pronunciar les paraules de la consagració, vaig confirmar amb tot el meu cor una nova aliança eterna amb Jesús, a través de la seva sang barrejada amb la meva. Van ser les misses més intenses de la meva vida.

Més endavant, m’internaren en un camp de “reeducació”, dins un grup de 50 detinguts. Dormíem en un llit comú. Cada un disposava de 50 centímetres. 

Ens vam espavilar per estar junts cinc catòlics. A les 21.30 apagaven els llums i havíem de fer silenci. Aleshores, damunt el llit, jo celebrava la missa de memòria i distribuïa la comunió. Fèiem sobres amb paper de fumar per guardar el Santíssim. Portava sempre el Cos de Crist a la butxaca de la camisa.

Cada setmana tots els grups teníem una sessió d’adoctrinament. Llavors aprofitava alguns moments per passar l’Eucaristia a d’altres. Tots sabíem que Jesús estava enmig nostre i que ell cura els sofriments físics i mentals. De nit, fèiem torns d’adoració.

Molts cristians van renovar la seva fe i fins i tot alguns no cristians van convertir-se. La força de Jesús és irresistible. La foscor de la presó es convertí en claredat pasqual.