Un pobre pagès que tornava del mercat a altes hores de la nit, de sobte s’adonà que no duia el seu llibre d’oracions. Era al bell mig del bosc, se li havia tret una roda de la carreta i el pobre home es va amoïnar molt, tot pensant que aquell dia no podria complir el deure de pregar.

Aleshores se li va acudir de resar de la manera següent:

—He comès una veritable estupidesa, Senyor: Aquest matí, he sortit de casa sense el meu llibre d’oracions, i tinc tan poca memòria que, sense aquell llibre, no sóc capaç de recitar ni una sola oració. De manera que ho faré així: Recitaré cinc vegades l’alfabet molt lentament, i vós, Senyor, que coneixeu totes les oracions, podeu ajuntar les lletres i formar aquelles oracions que jo sóc incapaç de recordar.

I el Senyor digué als seus àngels:

—De totes les oracions que he escoltat avui, sens cap mena de dubte aquesta ha estat la millor, perquè ha brollat d’un cor senzill.

ANTHONY DE MELLO