Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula. Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d’alabastre plena de perfum i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d’ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum. El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: “Si aquest fos profeta ho sabria qui és aquesta dona i quina mena de vida porta: és una pecadora.” Jesús li digué:

—Simó, t’haig de dir una cosa.

Ell li respongué:

—Digues, mestre.

—Dos homes devien diners a un prestador: l’un li devia cinc-cents denaris, i l’altre,
cinquanta. Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més?

Simó li contestà:

—Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.

Jesús li diu:

—Has respost correctament.

Llavors es gira cap a la dona i diu a Simó:

—¿Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per a
rentar-me els peus; ella, en canvi, me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells. Tu no m’has rebut amb un bes; ella, en canvi, d’ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum. Així, doncs, t’asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.

Després digué a la dona:

—Els teus pecats et són perdonats.

Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: “Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?”

Jesús digué encara a la dona:

—La teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau:

(Lc 7, 36-50).