Tinc 18 anys i acabo de sortir d’un ambient d’esclaus. Els meus ídols eren l’alcohol, la droga el sexe, la música màquina, la velocitat... Vivia com tants dels meus “col·legues”: completament despistat.

Un matí, després d’una llarga nit de soroll i d’alcohol, em sentia completament enganxat. Vaig sortir d’una discoteca de la part alta de Barcelona cap a les cinc de la matinada i com que no portava ni un euro, vaig començar a caminar. Carrer amunt, carrer avall, vaig arribar a una gasolinera per si trobava algú que m’apropés al centre. A la vora hi havia uns jardins i, al fons, amb una petita llum, el que semblava una església. Em van dir:

—Són els capellans. S’aixequen d’hora i canten.

La cosa em semblà psicodèlica. Com que no tenia res per fer i no es veia ningú, vaig entrar a l’església.

Estava deserta. Només hi havia set o vuit capellans, amb unes poques persones més. Aleshores no cantaven, estaven en silenci i escoltaven algú que llegia aquestes paraules:

—Si un home d’entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou en lloc segur i va a buscar la perduda fins que la troba?

Em va semblar al·lucinant. ¿De què anaven aquells “tios”? Després d’una estona de silenci, es van posar a cantar una altra vegada. Era un cant dolç, que relaxava. No em vaig moure, m’hi sentia bé.

En acabat, vaig apropar-me a un dels capellans.

Era jove i ben plantat. Vaig preguntar-li què volia dir allò de l’ovella perduda. Ell va respondre que precisament es tractava de mi: jo era l’ovella perduda que Crist havia vingut a cercar. No m’ho podia creure: veia visions.

Quan vaig tornar a casa, no tenia son. ¿Què havia passat? Tot el meu jo era un garbuix de sentiments contradictoris, però tenia una sensació de pau indescriptible. Aquell matí fou per a mi un matí de Pasqua. ¡Crist havia començat en mi un procés de conversió! Ara, que ja he crescut un xic en la fe, quan ho recordo, m’acosto a la meva núvia, i li faig un petó al front. Tots dos anem a l’església per escoltar la Paraula de Déu, compartir la nostra fe amb el grup i pregar.

Tinc 18 anys i acabo de néixer. Ara sóc l’home més feliç del món.