“Ara reconec les meves faltes, tinc sempre present el meu pecat. Contra vós, contra vós sol he pecat i he fet el que és dolent als vostres ulls”, deia el rei David després de cometre el seu crim.

Un cop feta la confessió, exclamà: Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm.

El salm 50 ens ofereix una lliçó plena de consol: després de reconèixer i confessar sincerament els nostres pecats, Déu ens perdona, i fa renéixer en nosaltres un nou esperit ple de vida, àdhuc més fort que abans de pecar. Un exemple d’això és la tornada a casa del fill pròdig, celebrada amb una festa; o l’ovella perduda que el bon Pastor es carrega joiosament a les espatlles.

Un mestre de la Llei explicava tot això d’aquesta manera:

Cada un de nosaltres és com si estigués unit a Déu per mitjà d’un fil. Quan algú fa una falta, el fil es trenca, però si hom reconeix la falta i en demana perdó, Déu hi fa un nus. D’aquesta manera el fil cada vegada és més curt. Em sembla que el fil acabarà convertint-se tot ell en una corda més curta; per això la trobada amb Déu serà més fàcil.

Déu sap treure bé del mal. Josep, a Egipte, s’adreça als seus germans per dir-los que de l’error d’ells Déu n’ha tret la salvació per a tota la família Però amb més raó, Déu sap treure bé del bé.

J. LOEW I J. FAIZANT (ADAPTACIÓ)