Una vegada hi havia un home que al seu hort tenia plantats molts magraners. A la tardor col·locava les magranes en safates de plata davant de casa seva. Hi posava un rètol gran que deia: “Podeu agafar una magrana, és gratis.”

Però la gent passava de llarg. Ningú no en feia cas. Després de rumiar-ho molt, va decidir no posar les magranes en safates de plata, sinó un rètol encara més gran que digués: “Aquí es venen les magranes millors del país, però són les més cares.”

Tothom hi corregué a comprar-ne, no fos cas que s’acabessin.

ALFONSO FRANCIA