Un bon amic és com un camp, que sembrem amb amor, i d’on fem una collita gratuïta. Hi anem per satisfer la nostra fam; ens hi acostem a la recerca de pau.

Quan l’amic guarda silenci, el nostre cor no para d’escoltar el batec del seu cor, perquè en l’amistat tot neix sense paraules i és compartit amb una joia silenciosa.

Quan em separo de l’amic ho faig sense dolor, perquè el sento viure dins meu. Procuro sempre que el millor que tinc sigui per a l’amic.

En els moments feliços i en els tristos, quan ric o quan em poso de dol... no hi falta mai algú al meu costat per compartir el que estic vivint. És una gran veritat allò de “qui té un amic, té un tresor.”

Aquest tresor, que és l’amistat, no pot ser egoista si vol durar per sempre. ¿Qui és el boig que, tenint un tresor, no en té cura i se’l deixa perdre?