A la vora d’un rierol d’aigües clares un colom estava bevent, quan, en inclinar-se sobre l’aigua, una formiga va caure en el corrent.

Vanament la formiga s’esforçava per arribar a la vora d’aquell “oceà.” Però el colom se’n compadí caritativament i li llençà un bri d’herba perquè la pobra formiga s’hi agafés i salvés la vida.

Passava per aquell indret un camperol amb una ballesta a la cintura. Només de veure el colom, se li féu aigua a la boca de pensar que podia caçar-lo i cruspir-se’l tot seguit. Però quan el camperol es preparava per disparar, la formiga, oportunament, va mossegar-li el taló del peu. El caçador abaixà el cap, el colom el va veure i va fugir volant.