Un ric industrial del Nord s’horroritzà en veure un pescador del Sud ajagut al costat de la seva barca i fumant tranquil·lament una pipa.

—Per què no has sortit a pescar? —va preguntar-li l’industrial.

—Perquè per avui ja he pescat el que em feia falta —respongué el pescador.

—I per què no pesques més del que et fa falta?—insistí l’industrial.

—I què en faria del que em sobrés? —preguntà al seu torn el pescador.

—Podries guanyar més diners —fou la resposta—. Així posaries un motor a la teva barca. Llavors podries pescar en aigües més profundes i aconseguir més guanys. Podries després comprar-te unes xarxes. de niló i encara obtenir una pesca més abundosa i treure’n més profit. No trigaries a tenir dues barques... i fins i tot una flota. Així series ric, com jo.

—I després què faria? —inquirí novament el pescador.

—Podries seure i gaudir de la vida —respongué l’industrial.

—I què et penses que estic fent ara en aquest moment? —fou la resposta irònica del pescador.

ANTHONY DE MELLO