Al principi Déu creà les coses del no-res i féu l’home responsable de tota la creació. L’home ha de fer-ne un bon ús, si no vol veure perillar la seva existència. Ha d’afavorir una perfecta harmonia entre els seus interessos, el desenvolupament i el respecte al medi ambient. Avui aquesta harmonia està en perill. Cada dia són més les agressions contra la naturalesa. El text que segueix pot servir de
reflexió:

“Un dia, a mitjanit, els homes van tenir el món a la seva disposició. El matí sencer i la tarda d’aquest dia es limitaren a vagarejar en petits escamots, a caçar animals amb llances i fletxes, a refugiar- se a les cavernes i a vestir-se amb pells. Només
cap a les sis de la tarda van encetar un petit coneixement d’agricultura i ramaderia.

Cap a dos quarts de vuit del vespre s’establiren en grans ciutats, especialment a Egipte i a l’Índia. Pels volts de tres quarts de nou, aparegué Moisès, que guià els israelites per la ruta de l’Èxode. Un quart d’hora més tard, arribà Buda a l’Índia,
Sòcrates a Grècia, i Confuci a la Xina. Cap a dos quarts d’onze de la nit, va néixer Crist, més o menys contemporani de la construcció de la Gran Muralla
de Xina, i de Juli Cèsar, a Roma. Pels volts de dos quarts de dotze de la nit van
sorgir algunes grans ciutats a Europa. A partir de tres quarts de dotze, els habitants van sortir d’aquestes ciutats i saquejaren la resta del món. Primer espoliaren els indis d’Amèrica del Sud i del Nord, després l’Índia, i finalment, quan només faltaven uns minuts per la mitjanit, arribà el torn a l’Àfrica.

Dos minuts abans de les dotze de la nit, es desencadenà una terrible guerra, i només uns quaranta segons després, en va seguir una altra encara més terrible.

Just al darrer minut, els homes inventaren les armes nuclears, arribaren a la Lluna, contaminaren l’aire i el mar, devastaren bona part dels boscos i de les selves i consumiren més petroli i metalls que no pas en les 23 hores 59 minuts anteriors.
Tornava a ser mitjanit i començava una nova era.”

¿Com acabarà tot això? La paraula la tenim nosaltres.