Una vegada cinc cecs van coincidir davant un elefant, un animal que no coneixien, i es posaren, tot d’una, a fer-ne la descripció:

El primer va tocar-li la panxa i, en veure-la tan grossa i dura, va exclamar:
—Aquest animal és igual que una paret!

El segon va tocar-li l’ullal i, notant que era llarg i punxegut, va dir:
—L’elefant és com una espasa esmolada!

El tercer tocà la trompa i afegí:
—L’elefant és llargarut i rodó com una serp!

El quart intentà pujar-li al damunt per una pota i la trobà gruixuda com un tronc, i afirmà:
—L’elefant és com un arbre gros!

El cinquè va tocar-li l’orella i digué:
—Ningú no l’endevina! L’elefant és com un ventall!

Els cecs discutien acaloradament entre ells. Tots volien tenir raó, però tots anaven errats, perquè només havien abastat una part de l’animal. Cap d’ells no s’havia fet càrrec de la totalitat.

Això passa perquè tothom vol tenir la raó sense escoltar. Abans de formar-se una idea completa de les coses, és necessari escoltar.

ADAPTACIÓ D’UNA FAULA INDOSTÀNICA