Un dia, el lleó, com a rei de la selva, planejà d’organitzar un gran exèrcit. Convocà tots els animals per informar-los del seu projecte, i començà a repartir càrrecs entre els presents.

L’elefant, donat el seu volum i força, fou l’encarregat de transportar les eines i l’utillatge. Damunt la seva esquena hi col·locà els llops ferotges perquè guardessin la càrrega contra possibles lladres.

Va dir al mico: “Tu distrauràs l’enemic amb crits i acrobàcies.”

A la guineu la féu responsable de l’espionatge: havia d’ensumar l’entorn i avisar en cas d’atac.

Mentre el lleó estava enfeinat amb aquesta distribució, un li va dir:

—Escolta, la llebre té molta por i l’ase és massa lent. Només serviran per fer nosa.

—¿Per fer nosa? —va respondre el lleó—. Vas molt equivocat. La llebre, que és molt ràpida, farà de missatgera, i l’ase, amb els seus brams, ens servirà de corneta.

I, d’aquesta manera, el lleó organitzà un gran exèrcit per defensar un territori que era de tots.