Un home que vivia a la muntanya decidí fer-se una casa, però resulta que després de mesos, la construcció avançava a pas de tortuga, encara que dediqués gran quantitat d’energia a clavar els claus per unir les fustes. Nou de cada deu cops no encertava o es picava el dit. Cada dia estava més desanimat i quants més claus picava, més torçats li sortien. En arribar la nit se sentia esgotat. No sabia pas què fer.

Va sentir parlar d’un famós enginyer que també era un mestre fuster de gran experiència. Tenia por de fer el ridícul però finalment decidí consultar- lo. El mestre, després de pensar-hi una estona, li donà aquestes recomanacions:

—Primer de tot, has de assegurar-te que no siguis curt de vista; per tant, fes-te una revisió.

—Després examina el teu braç per si tremola.

—A continuació, repassa les eines, començant pel martell.

—Però, sobretot, has de trobar la teva manera personal de donar el cop. És preferible no picar tantes vegades, però cada cop amb més eficàcia.

—En definitiva, has de trobar el teu propi mètode de treball. Per exemple, comença pels claus més curts i ves progressant. Primer has d’analitzar les teves reaccions i després aplica el mètode.

Al cap d’alguns mesos, la casa ja estava acabada.

MICHEL DUFOUR