J. F. Kennedy, quan ja era president dels Estats Units, comentava una anècdota alliçonadora de la seva infantesa. Deia:

—Quan volia saltar per damunt d’una tàpia alta, tirava la gorra a l’altra banda. Així no tenia cap altre remei que superar l’obstacle.

Somniar en un futur millor però estar disposat a superar-se cada dia, sense tenir por del treball ni de les dificultats... ajuda a anar creixent com a persona. Això prepara per a la conquesta de l’ideal, encara que sigui més llaminera la llei del mínim esforç.

És fàcil enganyar-se un mateix: no sóc capaç, ara no estic preparat, no tinc temps, ho faré quan acabi el curs, quan sigui gran...

Avui ets el jugador número 12 de l’equip que anima i es prepara per al relleu. Fer uns senzills treballs, participar en les activitats del grup de voluntariat, fer petites aportacions econòmiques en campanyes de solidaritat com a fruit d’alguna renúncia personal, ajudar el company que ha faltat a classe o va un xic endarrerit...

Tot això forma part de les mil i una respostes d’amor que avui —no demà—, espera Déu. Tots aquests detalls són petits impulsos que et preparen, quan sigui el moment, per saltar a l’altra banda d’una tàpia molt més alta.