Un petit esforç més i ja estarà. Pas a pas hem arribat a juny. La primavera ha vingut i no sabem d’on i el sol ja comença a escalfar fort.

Comencem a sentir cansament pel camí fet fins ara. És l’hora de la collita i cadascú recollirà segons el que hagi sembrat. Si un sembra amor recollirà amor. Si ha sembrat estudi, recollirà bones notes. Qui sembra carbasses recull carbasses.
Però hi ha esperança, dèiem el mes de maig parlant de l’espiga. Potser encara tenim temps d’arranjar el que no hem fet prou bé. I tenim l’esperança que això no es torni a repetir un altre curs. Només, si nosaltres volem. Tres coses importen per arribar a ser una persona com cal: saber, voler i poder. Nosaltres hem pogut, però també hem volgut?

I com anem de coneixements, de saviesa? Quan parlem de voler expressem dues coses: fer l’esforç de cada dia per seguir, i fer-lo amb amor. Quan s’estima una persona es diu que es vol aquella persona. Ens referim a això. És el final del camí i ens esperen paisatges de mar i de descans. O de muntanya i pins verds i sol...
I l’alegria del treball ben fet. Amén.

PREGÀRIA