En un poble petit de Jaén hi havia un grup de quatre amics que es coneixien des de petits i sempre anaven junts, malgrat les diferències d’opinió i les maneres de viure de cadascú. Els diumenges es trobaven després de la missa i anaven a prendre el vermut junts i mentrestant compartien el que havien fet durant la setmana en les feines respectives.

Un dia, un d’ells es posà més seriós que de costum i va dir als altres:

—Aquesta setmana he anat al metge perquè no em trobava bé i m’han fet unes proves. Les anàlisis han donat positiu, us comunico la notícia que la meva malaltia és mortal. Com que sé que m’estimeu, us vull demanar un favor: m’agradaria que cada diumenge us continueu reunint i prengueu el vermut com fem ara que ens trobem junts.

Els amics es van entristir molt, però van complir la promesa i cada diumenge es trobaven per parlar de les seves coses mentre prenien el vermut. I va passar que notaven com si l’amic estigués present. Perquè l’estimació va més enllà de la mort i de l’absència.

PREGÀRIA