El pa és la cara de Déu

Quan els grans de blat són recollits es produeix un procés singular: primer es molen els grans fins que esdevenen farina; després la farina es pasta, es posa al forn i es converteix en pa. Més endavant, aquest pa arriba a la taula de qualsevol família i es comparteix entre tots. Quan es menja, el pa esdevé energia que ens fa viure. O sigui, que el pa acaba produint vida en nosaltres.

El pa és la cara de Déu. Per què penseu que Jesús va triar el pa per a l’Eucaristia? Doncs per tot el que heu sentit: el pa significa vida, esperança, unitat. És un producte de la naturalesa, però també del treball de l’home, que l’elabora, i de Déu que fa que neixi l’espiga. Déu, l’home i la natura. Tots intervenen en el pa i a tots ens representa el pa. Per això Jesús es presenta en forma de pa, per lloar i unir en ell la natura, els homes i Déu. Això és l’Eucaristia i la primera Comunió.

I la segona i la tercera i totes, és clar. Déu és el pa que es menja i es transforma en energia de l’ànima perquè aquesta tingui vida. I com l’espiga, Déu és alegre i bo. I tots aquells que fan la comunió han de ser alegres i bons. Com el pa. I viure units com la família a l’entorn del pa. I compartir com es comparteix el pa.

El pa, recordeu-ho, és la cara de Déu.

PREGÀRIA