Ara continuaré la meva història que vaig deixar en la visita a la meva cosina Elisabet. Ella, després d’haver-me dit que jo era beneïda entre totes les dones, va fer silenci. La meva alegria era tan gran que jo vaig inventar una cançó en honor de Déu. És aquesta:

“La meva ànima canta: que gran és el Senyor! El meu cor s’alegra en Déu, Salvador meu, perquè s’ha fixat en mi, que sóc la seva humil esclava, i ha fet en mi coses grans. Per això tothom em felicita. El Senyor és poderós, i el seu nom és sant. És bo per a tots els qui l’estimem, tal com ho ha promès de sempre als homes”.

PREGÀRIA