Després d’un temps, la meva cosina va tenir el fill esperat. Quin tragí els dies després del naixement de Joan! Zacaries i Elisabet eren coneguts de tothom per aquelles contrades. Per això la notícia que Elisabet era mare va córrer com el vent. Tota la gent compartia la seva alegria. Després van anar a posar-li el nom. Alguns deien:

—Ha de dir-se Zacaries, com el seu pare.

Elisabet, en canvi, deia: “Ha de dir-se Joan”. Els familiars s’hi oposaven dient que a la família ningú no es deia Joan, però Elisabet insistia:

“Es dirà Joan”.

Després jo vaig tornar a Natzaret. Dintre meu notava jo el meu Fill. I somniava que el prenia en braços, tan petit, somrient, juganer... i el gronxava en el meu cor, mentre li parlava i li deia amoretes.

PREGÀRIA