De fa temps es diu que, en un poble petit i llunyà, hi havia una casa abandonada.

Un dia, un gosset, volent protegir-se del sol, hi va entrar aprofitant un forat d’una de les portes, va pujar a poc a poc les escales de fusta i en arribar a dalt, es va trobar una porta mig oberta; lentament va entrar en una habitació. Tot sorprès, es va adonar que a l’interior d’aquella habitació hi havia mil gossets mirant-se’l fixament. El gosset començà a moure la cua i aixecar les orelles. Els mil gossets van fer el mateix. Després va somriure i va lladrar alegrement. Li va sorprendre veure que els mil gossets també somreien lladraven. Quan el gosset va sortir de l’habitació es va quedar pensatiu.

—Quin lloc tan agradable! Hi vindré sovint a visitar-lo!

Uns dies més tard, un altre gosset rodamón va entrar al mateix lloc, però a diferència del primer, en veure els mil gossets es va sentir amenaçat pensant que el miraven agressivament. Llavors va començar a grunyir i els gossets van fer el mateix. Espantat, va començar a bordar amenaçadorament, i els mil gossets van fer el mateix. Aleshores va sortir de l’habitació molt enutjat i pensant:

—Quin lloc tan horrible! Mai més no hi tornaré!

En marxar de la casa va veure per terra un vell cartell que deia: “La casa dels mil miralls”.

PREGÀRIA