Quan algú et doni un esqueix amb punxes, en lloc d’agafar-lo enfadat i córrer el risc de punxar-te les mans, agafa’l amb serenitat i planta’l en el jardí. Però quan cullis les roses, no t’oblidis d’enviar-ne, almenys una, a aquest “algú”. Al cap i a la fi va ser aquest qui et va donar l’esqueix.

Quan algú et doni una puntada de peu, en lloc de tornar-l’hi, recorda que tu vas donar un pas endavant, mentre ell va quedar un pas enrere.

Quan algú et cridi, no responguis cridant, per no córrer el risc de quedar-te afònic.

Si algú t’escup, recorda que una mica d’aigua i saliva faran que quedis més net, mentre que el qui t’ha escopit ha perdut una mica de saliva que hauria actuat beneficiosament en la digestió.

Quan algú es rigui de tu, somriu-li. Perquè qui es riu dels altres necessita un somriure d’estimació per poder canviar.

LUIS HOMERO

PREGÀRIA