Fa una temporada que no em trobo gaire bé, estic un xic inquiet i reacciono de forma negativa amb els companys i companyes, no sé què em passa. Avui he decidit anar a l’hospital per fer-me una revisió.

Al carrer, veig un cartell: “Hospital de Jesús”. Entro i topo amb un àngel vestit d’infermer que m’indica on és el metge, que no és altre que Jesús.

Jesús, vestit amb la seva bata blanca, em pren la pressió. Em diu que està baixa de tendresa; m’amoïna una mica. Em posa el termòmetre i em diu que estic a 38 graus d’egoisme. Com tinc el cor?...

A veure, mirem... Em falta una mica d’amor per portar dins les venes i el cor es veu quasi bé buit. De sobte, noto que em fa mal una cama; els meus ossos són fluixos quan han de donar ajuda a algú i, a més, sóc una mica miop, ja que no sé veure més enllà de les aparences.

I com estic d’oïda? Malament, molt malament. Resulta que em passo el dia xerrant i gairebé no escolto els altres i, és clar, això fa que l’oïda no funcioni prou bé.

Finalment, acabo la revisió mèdica. Jesús em diu que és de franc i em dóna una recepta extraordinària: “Sigues bo, millora una mica cada dia! Pren-te unes pastilles de bona voluntat, i unes injeccions d’amor i comprensió, ja veuràs com millores. Has de prendre molta sopa d’alegria, una mica de paciència i un bon got de tendresa”.

Dono les gràcies i me’n torno cap a casa. Que ja és hora de començar el tractament.

PREGÀRIA