Un dia va baixar el Senyor a la Terra i va agafar l’aspecte de captaire per atansar-se a casa del sabater i dir-li:

—Germà, fa temps que no menjo i em trobo molt cansat, però no tinc ni una
moneda i voldria demanar-te que m’arreglessis les sandàlies per poder seguir el
camí.

El sabater li va respondre:

—Jo sóc molt pobre i estic cansat que tothom vingui a demanar i ningú a donar!

El Senyor li va contestar:

—Jo et puc donar el que vulguis.

El sabater li va dir:

—Fins i tot diners?

El Senyor va respondre:

—Et puc donar deu milions de dòlars, però a canvi de les teves cames.

—Per què vull deu milions de dòlars si no podré caminar, ni ballar, ni moure’m
lliurement? —va dir el sabater.

El Senyor va replicar:

—Està bé: et podria donar cent milions de dòlars, a canvi dels teus braços.

El sabater li va respondre:

—Per què vull cent milions, si no podré menjar sol, ni treballar, ni jugar amb els
meus fills, etc...

Llavors el Senyor li va dir:

—En aquest cas, et puc donar mil milions de dòlars, a canvi dels teus ulls.

El sabater va respondre espantat:

—De què em serveixen mil milions si no podré veure sortir el sol, ni la meva família,
ni els amics, ni res del que m’envolta?

Llavors el Senyor va dir:

—Ah, germà... ja veus quina fortuna tens i no te n’adones!

PREGÀRIA