En una plaça molt popular de Buenos Aires hi havia un venedor de globus. En venia de tots colors: blancs, verds, vermells, blaus, negres... però ningú no li’n comprava. Per atreure els nens tenia un estratagema: de tant en tant deixava anar un globus que es perdia en el cel.

A unes passes d’allí hi havia un nen de color que observava l’operació amb entusiasme però amb una certa tristesa. El venedor va deixar anar un globus blanc i es perdé dins l’aire. Després, un de verd, un de vermell, més tard un de blau. Al cap d’una hora el nen de color no va poder més, s’acostà al venedor i li va dir:

—Escolti’m, senyor! Si engegués un globus negre, creu que pujaria al cel com els altres?

El venedor se’l mirà amb tendresa, agafà un globus negre i l’engegà.

El globus, com havien fet els altres, es va perdre en el cel i el nen no s’ho podia acabar de creure. Llavors el venedor li va dir:

—No oblidis mai el que et dic: els globus no s’enfilen pel color que tenen, sinó pel que porten a dintre.

ATRIBUÏT A MARTIN LUTHER KING

PREGÀRIA