Un científic que vivia immers en els problemes del món, estava disposat a trobar-hi solucions. Passava els dies al seu laboratori cercant resposta als seus dubtes. Un dia el seu fill de set anys va entrar al seu despatx disposat a ajudar-lo. El científic, neguitós per la interrupció, va demanar-li que anés a jugar en un altre lloc. Veient que no li feia cas, el pare va pensar com podria ocupar-lo perquè no el distragués del seu treball. De sobte, va trobar una revista on hi havia el mapa del món. Amb unes tisores el va fer a bocins i el va donar al nen juntament amb un rotlle de cinta adhesiva. Li digué:

—Com que t’agraden els trencaclosques, et dono aquest món tot trencat perquè l’enganxis sense demanar ajuda a ningú.

Va pensar que tindria feina per a uns quants dies, però no va ser així.

Després d’unes hores, el seu fill el va cridar:

—Pare, pare ja he acabat la feina, ho he aconseguit!

De bon principi, el pare no s’ho creia. Pensava que allò era impossible per a un nen de la seva edat. Mai no havia vist refer un mapa sense model. Desconfiat, el científic va pensar que el treball no devia estar ben acabat. Però, sorprès, s’adonà que el mapa estava complet i ben acabat.

Tots els bocins estaven col·locats al seu lloc. Com és possible que ho hagi aconseguit tan ràpid i tan bé? Va preguntar-li:

—Fill meu, tu que no coneixies res del món, com t’ho has fet?

—Pare, jo no sabia com era el món, però quan has tret el mapa de la revista, m’he adonat que a l’altra cara del full hi havia la figura d’un home.

He agafat els bocins i he començat a recompondre l’home, que sí que sabia com era. Quan he aconseguit reconstruir l’home, he girat el full i he vist que havia arranjat el món.

GONZALO ITURRIZA

PREGÀRIA