En Jordi no sabia el que era l’eco, un dia es trobava al camp jugant a cavalls i cridava:

—Arri! Arri!

Però immediatament va sentir com es repetien les mateixes paraules en el bosc proper. Pensava que era algun altre noi que estava amagat, i va preguntar sorprès:

—Qui ets tu?

En Jordi, tot enfadat, va cridar.

—Tu ets un ximple!!!

A l’instant la misteriosa veu va repetir les mateixes paraules. Llavors en Jordi es va enutjar molt i començà a dir paraulotes cada cop més injurioses contra aquell desconegut que es pensava que estava amagat; però l’eco les hi tornava amb tota fidelitat. En Jordi va entrar al bosc per veure si trobava aquell que ho repetia tot per venjar-se’n, però no va trobar ningú. Llavors se’n va anar a casa a fi de
demanar consol a la seva mare per tot el que li havia passat. Li digué que un mal educat, amagat al bosc, l’havia insultat.

La seva mare va dir-li:

—Aquesta vegada vas errat; el que tu has sentit ha estat l’eco de les teves pròpies paraules. Si n’haguessis dit de boniques i afectuoses, la veu de què parles t’hauria tornat les mateixes paraules.

ANÒNIM

PREGÀRIA