Un dia assolellat, dues germanes anomenades “Bellesa i Lletgesa” van decidir de sortir juntes a fer una passejada. Anaven agafades de la mà, sense cap rumb concret. Van fer cap al riu sense adonar-se’n. Era estiu i el sol escalfava de valent, així que van decidir prendre un bany.

—No hi ha ningú a prop —digueren. Es van despullar i a poc a poc es van ficar a l’aigua. Estaven posseïdes per les ganes d’estar juntes i de rebre les carícies del sol. Van començar a jugar i a esquitxar-se entre riotes i salts fins cap al tard. En vestir-se es van confondre de vestit i van marxar sense adonar-se’n”.

Avui dia, molta gent continua confonent-les i veuen la bellesa on no n’hi ha i la lletgesa en lloc de la bellesa.

ADAPTACIÓ D’UNA HISTÒRIA DE K. GIBRAN

PREGÀRIA