Ja fa temps un pare va castigar la seva filla petita, de parvulari, per fer malbé un rotlle de paper de regals. El cert és que a casa no els sobrava res i tota la família feia els possibles per estalviar al màxim. La nena volia el paper per embolicar una capsa i fer un regal al seu pare.

Malgrat el disgust la petita portà l’endemà l’obsequi al pare i li va dir: “Això és per a tu, papà”. El pare es va sentir avergonyit per la reacció del dia anterior i no va saber què dir. Finalment, va obrir la capsa i a dins no hi havia res. L’enuig encara va ser més fort. Mirant fixament als ulls la seva filla li va dir:

—No saps que quan un fa un regal, el primer que has de fer és posar-hi alguna cosa a dins?

La nena se’l va mirar amb llàgrimes als ulls i va respondre:

—Papà, mira bé, perquè la capsa no està buida. Jo l’he omplerta de petons per a tu.

El pare va sentir un calfred; tot abraçant la filleta li va demanar perdó. Després va guardar la capsa dels petons tota la vida.

PREGÀRIA