Si jo fos algú que parla molts idiomes i tingués facilitat de paraula, però no estimés, seria fals amb mi mateix i amb els altres.

Si fos un noi/a simpàtic/a i ben plantat/da, amb un somriure a flor de llavis i amb facilitat per alegrar tothom, però no els estimés, de res no em serviria.

Si fos capaç de repartir totes les meves coses i deixar jugar a qui fos amb totes les meves joguines, i usar els meus estris escolars i donar molts cèntims als qui pateixen, però no els estimés, em sentiria buit i trist per dintre.

Si posés al servei de tots les meves qualitats i fos respectuós/osa i educat/da, però no estimés, estaria enganyant, perquè tot ho faria per figurar però sense sentir-ho.

Perquè el qui estima és pacient i ple de bondat; no s’enfada mai ni té enveja de ningú, ni és presumit ni orgullós, ni groller, ni egoista, ni s’alegra mentint, sinó que és feliç dient la veritat. A més, confia en tots, disculpa tothom i no només els amics i aguanta fins i tot les bromes que no li agraden. Qui estima no pensa en si mateix, sinó en aquells a qui té dins el cor.

ADAPTACIÓ DE 1CO 13

PREGÀRIA