El tren avença ràpid, sense aturar-se,
vers la seva destinació...
A dins del tren es viu un drama, el drama
de la humanitat:
Gent de totes les races.
Gent que enraona i gent que està en silenci.
Gent que treballa i gent que dormisqueja.
Gent que menja i gent que no té res per menjar.
Gent que mira el paisatge.
Gent que parla de negocis amb preocupació.
Gent que estima i gent que sent odi
encara que no ho manifesti.
Gent que discuteix sobre la direcció del tren:
“Aquest tren erra el camí.”
Gent que pensa: “Si el tren descarrilés“...
Gent que protesta contra el mateix tren:
“No hauria d’haver trens.”
Gent que somnia en trens més ràpids.
Gent que no se’n fa cap problema:
“Ja arribarem tard o d’hora... ens porta el tren.”
Gent que corre angoixada cap als vagons de davant,
com si volguessin arribar primer.
Gent desconcertant que fuig cap al vagó de cua,
com si volguessin escapar-se del mateix tren.
I el tren continua avançant, com si no passés res.
Tots ens trobem a dins, uns i altres, sense distinció...

LEONARDO BOFF