“Les Casetes de la fira, plenes d'atraccions originals, s'havien col·locat a l'esplanada que hi ha als afores de la ciutat. Un nen de color i cabells malmesos també havia acudit al recinte.

Després d'haver-ho vist tot, amb ulls nous, contemplava extasiat el venedor: En un determinat moment, va deixar anar un globus vermell, que es va elevar pels aires, atraient la multitud de possibles joves clients. Després va deixar anar un globus blau, després un groc, a continuació un globus blanc... Tots ells van remuntar vol cap al cel fins que van desaparèixer. En nen negre, però, no deixava de mirar un globus negre que el venedor no deixava anar en cap moment. Finalment, li va preguntar:

“Senyor, si deixés anar el globus negre, pujaria tan alt com els altres?”. El venedor va somriure compassivament el nen, va deixar anar el cordill amb què tenia subjecte el globus negre i, mentre aquest s'elevava cap amunt, li va dir: "No és el color el que els fa pujar, fill. És el que hi ha dins".