En temps de Crist, el naixement tenia lloc a casa. Era un moment difícil a causa de la manca d'higiene, les malalties i la gran mortalitat infantil. Acudia al part una llevadora per ajudar la mare (les llevadores eren les úniques persones amb permís per treballar el dissabte).

La mare solia estar envoltada de les seves amigues. Apenes naixia el nen, el pare el prenia als seus genolls per indicar que el reconeixia com a fill seu i el acceptava a la família. Era costum embolicar el nadó amb una faja i empeltar-lo en bolquers.
En el naixement de Jesús de Natzaret, tal com ens narra l'Evangel de Lluc, a aquestes dificultats cal afegir-ne d'altres: la solitud de Maria i de Josep, el fet de néixer en un establia, el fet de ser estranger i no tenir una casa pròpia...

Vuit dies després del naixement es circuncidava el nen i el pare li posava un nom. La majoria dels noms arameus, la llengua que es parlava a Palestina quan va néixer Jesús, tenien significat. Per exemple, de Jesús es citen dos noms: Jesús que significa "Déu salva" i Emmanuel que significa "Déu està amb nosaltres". En lloc de cognom es posava el nom del pare. Per exemple: Jesús, fill de Josep.