Un full de paper, posat sobre un escriptori al costat d'altres fulls iguals, es va trobar un dia tota coberta de senyals. Una ploma, plena de tinta negra, hi havia traçat molts dissenys i paraules.

-“Per què m'has tractat així?”, va dir ressentit el full de paper a la tinta. “No podies evitar-me aquesta humiliació? Estava tan blanca i tan neta! Però tu m'has embrutat amb el teu negre infern, m'has fet malbé per sempre!”.

-“Espera”, li va dir la tinta. -“Jo no t'he embrutat, t'he revestit de símbols. Abans tu no eres més un simple full de paper, ara t'has convertit en un missatge. Tu guardes el pensament de l´home, ets un instrument preciós”.

De fet, allà a prop, en ordenar l'escriptori, algú va veure aquests fulls i els va recollir per llençar-los al foc. Però de seguida es va adonar del full tacat de tinta, va llençar totes les altres, deixant només aquella que portava, ben visible, el missatge de la intel·ligència.

(Leonardo Da Vinci, Fabules)