"El sol viatjava pel cel, alegre i glorios, sobre el seu carro de foc, llançant els seus raigs en totes les direccions, malgrat la ràbia d'un nuvol d'humor tempestuós, que renegava:

-Malgastador, mà trencada, regala, regala els teus raigs, veuràs quant en et quedarà. Als ceps cada raïm que madurava sobre els sarments robava un raig al minut, o també dos; i no hi havia ni una filera d'herba, ni aranya, ni flor, ni gota d'aigua, que no es prengués la seva part. Deixa, deixa que tots et despullin; veuràs com t'ho agrairan, quan no en tinguis res més per regalar-los.

El sol continuava alegrement el seu viatge, regalant raigs per milions, per milers de milions, sense comptar-los. Només a la posta del sol va comptar els raigs que li quedaven: i fixa't, no n'hi faltava ni tan sols un. El núvol, de la sorpresa, es va dissoldre en pedra. El sol es va submergir alegrement rere l'horitzó."
(Gianni Rodari. Contes pel telèfon)