Un dia com avui, moria a l'Índia Gandhi, assassinat per un musulmà fanàtic. Per una paradoxa del destí, aquell home bo va viure la seva vida des de la no-violència, sent admirat i respectat per aquest motiu, però va caure víctima de la violència.

Gandhi va ser advocat. De jove es va traslladar a Sud-àfrica on va començar a exercir la seva professió, orientant la seva vida des de actituds pacifistes i no violentes. Allà, va aprendre a defensar el dret dels pobres i a conviure amb diverses ètnies, fent-se tolerant i respectuós amb tots. Després d'anys, va tornar a l'Índia, que en aquell temps era una colònia de l'Imperi Britànic. Va treballar sense descans, sempre amb mitjans no-violents, per aconseguir la independència del seu país. I ho va aconseguir, demostrant d'aquesta manera que el seu mètode era eficaç i deixava a salvo la dignitat humana.

Va viure enmig de conflictes i tensions però va saber resoldre'ls de manera no violenta. Perquè el seu mètode no consisteix en pensar que el món és un lloc sense problemes, sinó en aportar formes pacífiques de resoldre'ls. Va ser admirat pels seus i pels seus adversaris, passant a la història com el creador d'una nova forma de vida no violenta. No obstant això, en altres llatituds i altres temps antics, també van existir iniciatives de pau. El mateix 30 de gener, de l'any 9 abans de Crist, l'emperador romà August, inaugurava l'altar de la Pau, erigit sobre el Camp de Mart. L'emperador August va passar a la història com a creador de la pau. Va pacificar el seu imperi i va saber respectar la cultura dels llocs per on s'estenia.