“Hi havia una vegada un home que corria cercant Déu afanosament. Corria i corria perquè la vida és curta (encara que no t'ho creguis) i cal trobar-lo aviat. Corria i corria perquè li quedaven molts llocs per mirar... I Déu el va poder atrapar.

Estimat amic: cregueu-me, portes Déu dins de tu. Només cal que t'aturis i t'adonis. Al teu interior, dins el més profund, brilla la vida de Déu que et crida i et força a córrer...

No t'oblidis mai. És el Pare bo, l'amic que no falla. No t'agitis tant. Para escoltar la seva veu. Ell t'estima com ningú, més que ningú”.