"Hi havia un home que desitjava posseir or: tant or com fos possible. Ho desitjava tan ardament que ja no tenia pensament per a una altra cosa, ni era capaç de desitjar res més. L'or s'havia convertit per a ell en una obsessió ancorada a la seva ment. En les vitrines de les joieries i en els aparadors no veia res més que, a més dels collarets resplendents d'or, hi havia també altres coses maques.

Un dia no va poder resistir més: va entrar directe a la botiga dels joiers, va agafar de pressa un grapat de braçalets d'or i va sortir corrents. Naturalment, va ser arrestat immediatament, i els policies li van dir:

"Però com pensava escapar? La joieria estava plena de gent". "De debò?", va dir l'home sorprès. "No m'havia adonat. Jo no veia més res que l'or."

(Conte persa)