La seva mare es deia Maria. Casa seva, a Jerusalem, estava a disposició dels primers cristians. Era nebot de Bernabé. Aquest i Pau agafen Marcos per primera vegada a Jerusalem per anar a Antioquia. També els acompanya a la primera missió. Va com a secretari a Xipre i Perges. Marc sembla ser deixeble de Pere, el qual l'anomena “fill seu”. La tradició assigna a Marc com a intèrpret de Pere, quan havia de parlar als grecs. La vida posterior de Marcos és desconeguda. Segons la tradició, hauria fundat l´Església d´Alexandria. Sobre la seva mort, no hi ha notícies clares.
Un dia els oients la van demanar que posés per escrit aquells relats bells que explicava a la gent. Així ho va fer i amb això va néixer el segon evangeli. Era l'expressió viva de la predicació de Pere. No glossa, no disserta, no comenta res; simplement ofereix un relat ple de vivor i colorit. La seva característica és la precisió, la claredat i el detall. Posa vida a les persones. Tot just porta discursos; simplement fets que parlen per si sols. Molts fets.
Molts miracles. Vol que es vegi Jesús com a Fill de Déu. "Començament de l'Evangeli de nostre Senyor Jesucrist, Fill de Déu". La confessió de Pedro a Cesarea de Filipo és remarcada amb impressionant realisme; es veu, novament, que l'escriptor és l'intèrpret de Pere.