Diògenes va ser un filòsof grec, famós no només per les seves doctrines, sinó també per la forma irònica i desenfadada que feia servir per expressar les seves idees. Va crear una escola els deixebles de la qual es deien “els cínics”.
Un bon dia hi havia Diògens plantat a la cantonada d?un carrer que confluïa a la plaça on ensenyava. Reia com un boig.
“De què rius?”. li va preguntar un transeünt.
“Veus la pedra que hi ha al mig del carrer? Des que vaig arribar aquí al matí deu persones hi han ensopegat i han maleït, però cap d'elles s'ha pres la molèstia de retirar-la perquè no ensopeguessin d'altres”.
També se n'explica que recorria els carrers, en ple dia, enlluernant-se amb un fanal, en actitud de recerca. En veure'l així la gent que passava s'aturava i li preguntava:
“Què busques, Diògens?” - “Busco una persona”. D'aquesta manera intentava fer pensar i reflexionar els ciutadans perquè prenguessin consciència dels problemes existents.