TREMP
Tremp és un poble petitet de la província de Lleida. Si jo hagués de pintar aquest poble, triaria un full de color blanc. Primerament pintaria el sol a dalt de tot, groc i vermell. Una mica més avall hi posaria les muntanyes, de color verd i marró. I, al
fons, dibuixaria el riu, blau i brillant. I el poble el deixaria de color blanc, assenyalant les files de cases amb llapis. Just al mig faria sortir l’església d’entremig de les altres cases. Perquè és la més gran i perquè és la casa de Déu, que és més important. Allà, al centre, hi posaria Josep Manyanet contemplant la senzillesa del seu poble. El posaria dret com si estigués caminant. Després ho faria brillar tot i a sota escriuria: “Tremp, de la província de Lleida. Aquí va néixer sant Josep Manyanet el dia 7 de gener del 1833.”

L’AIGUA
L’aigua és aquest líquid que ve de dalt. Els llibres ens diuen que viu aquí a baix i que és molt enjogassada. I que es disfressa de núvol i es gronxa i a vegades cau i ens mulla. Per tant, l’aigua ve de dalt, perquè és de Déu que és a dalt. L’aigua del baptisme ve encara de més enlaire. I ens mulla més endins. Fa un pilot de bassals a l’ànima i deixa la seva petjada quan passa. Aquesta petjada s’anomena Esperit
Sant. Ens queda aquí, bonica, profunda, recent. A vegades se’ns oblida i sembla que la perdem, però si busquem una mica, la trobem de seguida. Josep Manyanet va ser batejat, tal com es feia abans, el mateix dia que va néixer. Perquè no se n’oblidés, li varen posar el nom de Josep. D’aquesta manera cada cop que el cridaven, recordava que era de Déu i que Déu estava amb ell barrejat amb l’aigua del baptisme. I barrejat amb el nom.

JUAN HUESO, S.F.