Jesús digué al qui l’havia convidat:

—Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans,
ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació, i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitin els justos.

Un dels qui menjaven amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué:

—Feliç el qui s’asseurà a taula en el Regne de Déu!

Jesús li respongué:

—Un home feia un gran banquet, i va convidar-hi molta gent. A l’hora de l’àpat, va enviar el seu criat a dir als convidats:

—Veniu, que ja tot és a punt.

Però tots, sense excepció, començaren d’excusar-se. El primer li digué:

—He comprat un camp i l’haig d’anar a veure. Et demano que m’excusis.

Un altre digué:

—He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a provar-los. Et demano que m’excusis.

Un altre digué:

—M’acabo de casar, i per això no puc venir.

El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l’amo, indignat, li va dir:

—Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir pobres, invàlids,
cecs i coixos.

Després el criat digué:

—Senyor, s’ha fet el que has manat, i encara hi ha lloc.

L’amo va dir al servent:

—Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s’ompli la casa.Us
asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.

(Lc 14, 12-24).