Era un rei que tenia tres fills. Era molt ric. Sobretot tenia un diamant d’un valor extraordinari que tothom admirava. ¿Quin fill rebria en herència aquell famós diamant? El pare volgué sotmetre tots tres fills a una prova. El diamant seria per al fill que fes la gesta més gran...

En caure la nit, cada fill explicà la gesta que havia fet durant el dia:

El més gran havia mort un drac que atemoria tot el regne.

El segon vencé deu homes armats fins a les dents només amb un petit punyal.

El petit, en canvi, va dir:

—Vaig sortir pel matí i vaig trobat el meu pitjor enemic dormint just al caire d’un abisme... i vaig deixar-lo dormint.

Aleshores el rei s’aixecà del tron, abraçà el fill petit i li lliurà el diamant.

Amb aquest conte, Lichtwev va voler explicar el difícil que resulta perdonar entre els homes.

J. LÓPEZ MELÚS