Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua.

Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum.
Acabats els dies de la festa, quan se’n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts.

Com que no el trobaren, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. En veure’l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué:

—Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.

Ell els respongué:

—Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?

Però ells no comprengueren aquesta resposta.

Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.

(Lc 2, 41-52).