Som a l’hivern de 1233. El diminut poble de Greccio, com tots els pobles d’Itàlia, es prepara per a celebrar el Nadal. En aquest poble hi viu un tal Joan, molt conegut i apreciat de tothom.

Quinze dies abans de la festa, Joan rep un avís de part del seu millor amic Francesc, anomenat ja aleshores “el pobre d’Assís”, dient-li: “Si vols celebrar el Nadal del Senyor a Greccio, espavila’t i prepara el que t’indico. Vull celebrar la memòria de l’infant que naixé a Betlem i vull contemplar amb els propis ulls com va sofrir en la seva carn, com fou posat en una menjadora, damunt la palla entre el bou i la mula.”

Joan s’espavilà per donar compliment al desig de Francesc.

Quan el sol anava a la posta, la tarda del dia 24 de desembre, en un estable als afores de Greccio, Francesc col·locà una imatge de l’infant Jesús, reclinat en una menjadora, damunt la palla, entre el bou i la mula del seu amic Joan. A mitjanit les campanes repicaren amb joia i tot el poble acudí a contemplar l’escena. A la cova es celebrà la missa del gall. Francesc oficià de diaca i proclamà amb veu emocionada el text de la narració del naixement de Jesús.

Més endavant, al lloc del primer pessebre, es construí una capella.

Aquest costum s’ha estès per tots els indrets del món i ha esdevingut molt popular a la nostra terra. El pessebre ens ajuda a viure el Nadal en un clima entranyable d’amor familiar.