Sant Josep és un sant estimat com pocs en l’Església.

Humil, treballador, fidel: va saber respondre a Déu en una missió difícil. 

L’evangeli diu que va ser “un home just”, guardià dels misteris de Déu, “va fer tal com li havia dit l’àngel” en les circumstàncies més comprometedores.

Fou ell qui va donar el nom al Fill de Déu. El qui el va “introduir” al casal de David, el seu avantpassat. I així Jesús va entrar en la línia de les promeses, com el nou David, l’alliberador i unificador del poble.

Josep, entre l’esperança messiànica, i Maria, la seva esposa, va esperar el Salvador i va tenir l’alegria de protagonitzar de prop la seva entrada en la història.

Fou l’home fidel, creient, just, complidor. No amb postures espectaculars sinó des de la seva vida ordinària de treballador, espòs i pare. En dies de pau i en moments de dolor i dificultats. Va creure en Déu i va tenir esperança. Va acceptar el risc de la missió que se li encomanava i així és el model i el protector dels cristians de tots els temps que també volen ser fidels a l’Evangeli.