Sant Tomàs d’Aquino és un dels grans doctors de l’Església. El seu pare, un comte del sud d’Itàlia, volia que Tomàs fós monjo a la famosa abadia de Montecassino, propera al seu castell, potser amb la secreta esperança que n’arribés a ser l’abat.

Però Tomàs, després de passar la seva infantesa al monestir, va sentir-se cridat a l’Orde de Predicadors, que es dedicava a l’estudi i a la predicació en un estil de vida pobre, que podia arribar a captar per a mantenir-se.

Va posar la profunditat de la seva intel·ligència i la claredat del seu pensament al servei de la fe catòlica. Va estudiar amb profunditat els pensadors clàssics, els Sants Pares i els autors eclesiàstics, i va escriure la Summa Teologica i la Summa contra gentiles, que són obres d’una vasta erudició i una síntesi dels coneixements bíblics, eclesiàstics i filosòfics del seu temps.

Quan tenia 52 anys, després d’una experiència interior durant la celebració de l’Eucaristia, va decidir no escriure ni ensenyar més. Les paraules humanes sobre el Déu infinit sempre resulten limitades i són com la palla enduta pel vent. Tres mesos més tard, el 1247, el “doctor angèlic” moria en una abadia del Císter, mentre es dirigia cap a Lió per tal d’assistir com a teòleg en un Concili.