Hem vist moltes estampes de Maria. Totes diferents. Cada artista pinta una Maria segons el seu propi estil. Els artistes africans la pinten de color negre, els japonesos amb ulls esquinçats, nosaltres la pintem blanca. A tots els quadres, Maria és preciosa. Té una cara de nacre, quasi transparent i la mirada reflecteix la bondat del seu cor.

Però n’hi ha tantes, que em pregunto: com seria, en realitat, la mare de Jesús? Me l’imagino així: senzilla, ben vestida, no de marca, perquè la marca era ella, i a més estava marcada per Déu mateix. Me l’imagino morena com les dones de la seva terra, quasi cremada pel sol de la Mediterrània.

En realitat, la cara de Maria que més m’interessa és la del seu cor. Maria era una dona disposada i obedient. Aquesta és la millor cara que nosaltres podem oferir. Tant se val que siguem més o menys afavorits, d’una forma o d’una altra. El que importa és que siguem obedients, bons, sincers, senzills. Que per sobre de qualsevol cosa diguem la veritat i que el somriure el tinguem sempre a flor de llavis. Això ens farà semblants a Maria. I ella? Bé, ella s’assemblava a Déu, que té totes les cares boniques.

PREGÀRIA