Els senyors que ens havien visitat es deien Melcior, Gaspar i Baltasar. Us deia que ens havien regalat una mena de resina amarga per recordar-nos que a la vida, de vegades, patim estones menys agradables.

Doncs bé, això ens va passar a nosaltres. Com sabeu, Herodes era un rei del nostre país i quan va assabentar-se que havia nascut un nen que seria famós, va intentar treure-se’l del mig. Nosaltres, que no volíem perdre Jesús per res del món, vam haver de fugir cap a Egipte, per protegir-lo. Ens en vam anar de nit, amb els aliments que ens havien donat els pastors i l’or dels reis per poder pagar les nostres despeses. Van ser uns quants dies de viatge pel desert. Va ser molt dur, però Déu era amb nosaltres i això ens donava força. I a més teníem el somriure de Jesús, que era el que més ens importava.

Quan vam arribar a Egipte, la gent bona d’allí ens va acollir molt bé i sempre els estarem agraïts. Ara penso en tants d’immigrants que vénen d’altres països i que se senten sols. I recordo que nosaltres també vam ser immigrants i que vàrem ser ben rebuts. Per això us demano que rebeu tots aquells que han deixat la seva terra per cercar un futur millor.

PREGÀRIA